divendres, de gener 13, 2006
Vosaltres, els valencians
Aquest post ha tingut alguns comentaris d'alguns amics valencians. Hi ha una mica de preocupació. Alguns parlan de "l'imperialisme" català i diuen que no els agrada apareixer al mapa com part dels països catalans.
A veure.
Què diu la història?
Ho llegim a Wikipèdia:
Què diu la llengua?
Tenim els resultats del census de 2001 sobre llengua:
El valencià al País Valencià. Una realitat.
Und so weiter...
Sembla que la identitat valenciana gaudeix de bona salut.
Què diuen les eleccions? Veure aquí. y aquí (PP: 46,82%; PSOE: 42,43%; ENTESA: 4,65%).
És clar, som semblants, tenim una història semblant i parlem la mateixa llengua. I malgrat tot pensem molt diferent. Aquesta també és una realitat....
"Joc de pilota", de Josep Bru i Albinyana.
i
Partida de llargues en un carrer de Sant Joan d'Alacant
(La senyera em sembla molt familiar...)
El mapa lingüístic del català-valencià:
És clar, no és tan important com es digui la nostra llengua: podem comunicar-nos...
Tan iguals i al mateix temps tan diferents....
Actualització: Alguns comentaris em recorden aquest post del Gabriel Bibiloni, basat a aquest article de l'Antoni Defez aparegut a l'Avui:
|
A veure.
Què diu la història?
Ho llegim a Wikipèdia:
Actualment existeixen al País Valencià dues zones de predomini lingüístic: el valencià i el castellà. Històricament, des de la colonització feudal medieval, el valencià va ser la llengua majoritària a tot el país, gràcies a una lleugera majoria en el nombre de colons procedents de Catalunya. L’excepció van ser les comarques amb frontera amb Aragó (Racó, Alt Millars, Alt Palància i Serrans), on els colons aragonesos van ser majoritaris i van implantar el castellà. La resta de les comarques castellanoparlants actuals (Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, i alguns municipis del Vinalopó) son producte de la repoblació amb castellans del segle XVII, després de l'expulsió dels moriscos, ja que estes comarques van ser de majoria andalusina des del segle XIII fins al XVII.La festa nacional valenciana és el 9 d'octubre quan es commemora l'entrada de Jaume I a la ciutat de València.
Què diu la llengua?
Tenim els resultats del census de 2001 sobre llengua:
El valencià al País Valencià. Una realitat.
Und so weiter...
Sembla que la identitat valenciana gaudeix de bona salut.
Què diuen les eleccions? Veure aquí. y aquí (PP: 46,82%; PSOE: 42,43%; ENTESA: 4,65%).
És clar, som semblants, tenim una història semblant i parlem la mateixa llengua. I malgrat tot pensem molt diferent. Aquesta també és una realitat....
"Joc de pilota", de Josep Bru i Albinyana.i
Partida de llargues en un carrer de Sant Joan d'Alacant
(La senyera em sembla molt familiar...)
El mapa lingüístic del català-valencià:
És clar, no és tan important com es digui la nostra llengua: podem comunicar-nos...
Tan iguals i al mateix temps tan diferents....
Actualització: Alguns comentaris em recorden aquest post del Gabriel Bibiloni, basat a aquest article de l'Antoni Defez aparegut a l'Avui:
Ja pots ser didàctic o generós, el problema és que el problema no està on tu creus que està. Qualsevol estratègia mínimament racional fracassarà, perquè el blaverisme, com si es tractés d'un virus, mutarà contínuament per tal perpetuar-se. Un dia ens dirà que el valencià no és català, sinó que prové del mossàrab; un altre, que el valencià és una evolució autònoma del llatí; o que és el català el que prové del valencià, i que els catalans en realitat volen furtar el valencià als valencians; o afirmarà que els catalans intenten apropiar-se de la paternitat de la paella i del allioli, o d'Ausiàs March, o quedar-se amb tota l'aigua, etc., etc. I és que és igual el que pugues dir: sempre hi haurà un motiu, algun disbarat que et paralitzarà. El blaverisme no representa l'actitud d'aquell que vol dialogar i, per tant, corre el risc de ser convençut per l'altre; o l'actitud de qui vol arribar a un acord amb tu. No, res d'això: el blaverisme només pretén la màxima minorització i pobresa del català -el valencià- al País Valencià, i amb aquesta finalitat usarà la ficció ad libitum.Algunes metàfores fetes servir als comentaris són tan semblants al que va escriure el Defez....
|
