Jordi Orwell - Barcelona CAT

Alguns només veien a L'Avui un mitjà de comunicació en català. S'equivoquen. L'Avui té una línia política molt different als dels altres diaris en castellà, fins i tot a la traducció dels articles en castellà d'"El Periódico". En Xavier Roig n'ens explica:

Jo, ja ho he dit repetidament, només llegeixo l'AVUI i la premsa estrangera. Perquè llegir els editorials i opinions dels grandes diarios de la Ciudad Condal i no cremar l'exemplar immediatament, és un acte de caritat digne de la mare Teresa de Calcuta -i pel qual estic totalment incapacitat-. A més, quan vull saber com s'ho fa el socialisme espanyol, compro El País. Almenys ells són pata negra.

Arrogància? Enveja? No! Hi ha raons, és clar!

Agafin, ara, l'afer Estevill. Un gravíssim escàndol que posa tota la nostra democràcia sota sospita -i que la premsa de qualsevol país seriós tractaria en portada- es ventila semicensurada a les seccions de societat. Això ens dóna la talla d'editors, gerents i determinats professionals dels quals gaudim al país. Clar que, posats a malpensar, potser aquest col·lectiu formava part de la gent a què fa referència en Piqué Vidal quan diu "tothom ho sabia".
I per si amb tot plegat no en tinguéssim prou, hem contemplat com es destapava l'afer de les subscripcions de diaris (curiosament volent perjudicar només CiU). En resum, estem contemplant, a poc a poc, la degradació de grans mitjans de comunicació catalans sense que es faci la més mínima autoanàlisi ni autocrítica. Tristíssim espectacle, haver de veure com determinats directors fan el llepa dels governants actuals -amb especial fruïció pels terrossos que els allarga un determinat partit.

|