<$BlogRSDUrl$>

dimarts, de novembre 01, 2005

Català i Estatut 

Sentim que l'Estatut de Catalunya incorpora el deber de aprender el catalán, es tracta d'un despropósito, etc. etc. Ho llegim claret a l'ABC:
Lengua
Se instaura el derecho de conocer el castellano y el «deber» del catalán
«Se establecerán las medidas necesarias para cumplir este deber»
El conocimiento de la lengua catalana ya no será un mérito añadido para los residentes en Cataluña a la hora de acceder, por ejemplo, a un empleo público. Será una obligación, un «deber» impuesto por ley. «El catalán es la lengua oficial de Cataluña. También lo es el castellano, que es la lengua oficial del Estado español», reza el texto, que añade que «todas las personas en Cataluña tienen el derecho de utilizar» las dos lenguas oficiales, pero además tienen «el derecho y el deber» de conocerlas. Para asegurarse, los poderes públicos de Cataluña «deben establecer las medidas necesarias» para facilitar esos derechos y «el cumplimiento de este deber». Ningún profesor de enseñanza obligatoria, ningún juez o ningún funcionario del Estado en Cataluña podrán desempeñar su labor en esta Comunidad autónoma si no acreditan ante las instituciones un conocimiento «adecuado y suficiente» del catalán. Además, «debe utilizarse normalmente como lengua vehicular y de aprendizaje en la enseñanza universitaria y no universitaria». Sin saber catalán con soltura, difícilmente podrá sobrevivirse en Cataluña, donde se garantiza el empleo del castellano, pero donde se prioriza, en todos los niveles sociales, la exigencia del catalán.
L'ABC ha afegit algunes cosetes més a l'Estatut. A veure aquest canvi:

Estatut de 1979
Article 3
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català.
2. L'idioma català és l'oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà, oficial a tot l'Estat espanyol.
3. La Generalitat garantirà l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal d'assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin d'arribar a llur igualtat plena quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya.
4. La parla aranesa serà objecte d'ensenyament i d'especial respecte i protecció.
Aleshores, aquest és l'estatu quo. Quin és el gran canvi fet pel nou estatut?

Nou Estatut de 2005
ARTICLE 6. LA LLENGUA PRÒPIA I LES LLENGÜES OFICIALS

1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de totes les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics a Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.
2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones a Catalunya tenen el dret d'utilitzar i el dret i el deure de conèixer les dues llengües oficials. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure.
3. La Generalitat i l'Estat han d'emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.
4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l'Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català.
5. La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia i oficial d'aquest territori i és també oficial a Catalunya, d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.
Señores del ABC: ¿dónde está eso de "deber" de conocer el catalán y "derecho" de conocer el castellano? ¿dónde está eso de que "sin saber el catalán con soltura difícilmente podrá sobrevivirse en Cataluña"?



En termes de llengua, no hi ha diferències substancials entre l'Estatut de 1979 i la proposta de Nou Estatut, malgrat el que diuen les versions histèriques del mitjans espanyolistes.



Actualització: Un comentari ens recorda:

Artículo 3

  1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.

  2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.

  3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.

Segons la mateixa constitució, són els estatuts els que han de dir com d'oficial ha d'ésser una llengua.
No obstant, Rajoy i Fraga diuen que el nou estatut contradiu la constitució de l'Estat
No obstant, segons l'ABC que una llengua sigui oficial vol dir que es possible ignorar-la :
d. Lengua: No es admisible que se exija con carácter obligatorio el conocimiento del catalán a los funcionarios de la Administración del Estado. Por el contrario, no plantea problemas de constitucionalidad que se reconozca el derecho de los ciudadanos a relacionarse por escrito en catalán con los órganos constitucionales y con los órganos jurisdiccionales de ámbito estatal (por ejemplo, con el Tribunal Supremo y el Tribunal Constitucional), aunque todo depende del desarrollo legislativo que se quiera dar a ese reconocimiento. Si se plantea como una imposición a órganos ajenos a la Generalitat, estaríamos ante una extralimitación competencial
Sembla que segons ells algunes llengües són més oficials que altres.







A Canadà els funcionaris pùblics han de parlar, llegir i escriure en francès i anglès, les dues llengües oficials a tot l'Estat. No només on es parla francès o on es parla anglès.

|